Els monuments de Setmana Santa formen part del llegat que la tradició cristiana ha deixat fortament arrelat a Catalunya. L’origen d’aquests monuments prové de l’Edat Mitjana i el Renaixement, tot i que el seu ús màxim va ser a partir del Concili de Trento i especialment durant els segles del Barroc. Eren escenografies que es muntaven per Setmana Santa, a l’altar major o una capella secundària, i que representaven escenes de la passió de Crist per acompanyar la litúrgia del dijous i divendres sant.

Generalment es tracta d’una estructura arquitectònica, de tipologia variable, constituïda per teles i fustes pintades i elements decoratius que sovint evoquen espais ficticis, dissenyats expressament per a ser muntats i desmuntats en pocs dies.

El monument de Setmana Santa de la parròquia Santa Maria de Ribera de Cardós, que s’ha conservat gràcies a la sensibilitat i treball de salvaguarda dels seus feligresos, destaca per la seva complexitat  tipològica i estructural. Les pintures intervingudes, que formen part dels 17 elements del conjunt exposats, representen el Sant Sopar, la Verònica, la Flagel·lació i la Coronació d’Espines.

Actualment s’exposa muntat de forma permanent a una de les capelles laterals de l’església, tot i que en origen, per les seves grans dimensions, es creu que estava dissenyat per a espai de l’altar major.  

Procés de conservació–restauració

L’objectiu principal de la intervenció de conservació-restauració ha estat el d’estabilitzar les obres i millorar-ne la lectura. Els criteris que s’han seguit són els de mínima intervenció, compatibilitat dels materials, reversibilitat dels elements afegits i màxim respecte per tots els elements que conformen el conjunt.

Les pintures sobre tela, executades al tremp, estan muntades en bastidors de fusta fixos. Les dimensions de cada tela són diferents. Les teles exposades ocupen la capella lateral que fa 463 cm d’alçada, 333 cm d’amplada, i 300 cm de fondària.

De l’estat de conservació abans de la restauració, són destacables alteracions i degradacions com l’atac de la fusta per insectes xilòfags o trencaments i deformacions d’alguns llistons que subjecten les teles. Pel que fa a la capa pictòrica hi havia pèrdues, es detectaven despreniments i debilitat en l’adhesió amb la tela. A la capa de superfície s’observava brutícia i taques produïdes per humitat.   El projecte d’intervenció s’ha iniciat amb unes fases prèvies d’estudi, examen i diagnosi, a partir de les quals s’ha fet la proposta d’intervenció. S’ha continuat amb la desinsectació per eliminar els insectes xilòfags de la fusta i amb la  fixació de la capa pictòrica en perill de despreniment. El suport de la tela i la fusta s’han consolidat de manera puntual conservant tots els elements i s’han aplicat reforços localitzats. Per millorar-ne la lectura s’ha fet una neteja de la capa superficial i la reintegració cromàtica puntual. Finalment, com a mesura de conservació preventiva, s’ha protegit el revers de les teles per evitar que s’hi dipositi pols.

El muntatge de les teles en el Monument on estaven abans de la restauració es farà el mateix dia 31 de març. Se’n cuidaran el fuster del poble el Sr. Xavier González amb el suport de tres conservadors-restauradors i el fotògraf del CRBMC. A les 16.30 h, els tècnics del CRBMC explicaran el procés de conservació-restauració de les teles del Monument.